bruc

Accessory
Etimologia: del ll. gàl·lic brūcus, reducció del cèlt. comú *vroicos, íd. 1a font: 1249
Body
    masculí
  1. botànica Gènere d’arbusts de la família de les ericàcies (Erica sp), integrat per plantes de fulles verdes tot l’any i de flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells, que comprèn el bruc boal (o simplement bruc) (E. arborea), el bruc d’hivern (E. multiflora), el bruc d’escombres (E. scoparia), el bruc vermell (E. cinerea), el bruc d’aiguamoll (E. tetralix) i el bruc valencià (E. terminalis).
  2. sense suc ni bruc figuradament Sense substància.