■ brusc2
| | brusca

Etimologia: d’origen incert, probablement preromà 1a font: 1491
    adjectiu
  1. Que es manifesta d’una manera sobtada i violenta. Un canvi brusc del temps. Temperament brusc.
  2. paraules (o maneres) brusques Paraules, maneres, aspres, seques, no complimentoses.



    3. Vegeu també:
    brusc1