■ budell

Etimologia: del ll. botellus (i més possiblement d’una variant de ll. vg. *būtellus) ‘embotit, botifarra, budell’, diminutiu de botŭlus ‘botifarra’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Qualsevol de les parts en què hom considera dividit l’intestí. Budell prim. Budell gros.
    2. plural Intestins.
    3. budell culà Recte.
    4. budell dejú Jejú.
    5. budell llarg Ili.
    6. budell girat Nom popular de la malaltia del miserere o oclusió intestinal.
    7. budell sacsoner Còlon.
    8. budell primer Duodè.
    9. tenir sempre un budell buit popularment Estar sempre disposat a menjar.
  2. zoologia Urocordat de la classe dels ascidiacis, de l’ordre dels flebobranquis (Ciona intestinalis), de cos cilíndric, verdós, blanquinós o rogenc i de mantell transparent i tou.
  3. budell de gat pesca Corda prima, feta de fil de budell, emprada en l’ormeig de pescar.