■ bufador1

Etimologia: de bufar i -dor2 1a font: 1429
    masculí
  1. Lloc on sol bufar el vent.
  2. geomorfologia
    1. Forat, escletxa, etc., per on surt un corrent d’aire, especialment el forat que comunica amb una cavitat subterrània.
    2. Forat a les roques properes a la mar per on surten aire o esquitxos d’aigua impulsats per les ones.
  3. música Tudell.
  4. tecnologia Aparell per a impulsar aire o gasos a una pressió superior a la dels ventiladors centrífugs i inferior a la de la majoria dels compressors de pistó.
    1. oficis manuals Instrument que consisteix en un tub de metall o de vidre i que serveix per a bufar sobre una flama dirigint-la sobre l’objecte que hom vol fondre, oxidar, reduir, etc.
    2. tecnologia Aparell que permet d’obtenir una flama estreta i llarga de temperatura molt alta mitjançant la combustió d’una mescla d’un gas combustible i d’oxigen, que, dirigida a mà sobre un objecte qualsevol, serveix per a escalfar-lo o fondre’l.
    3. bufador de plasma tecnologia Aparell que pot projectar un doll de gasos parcialment ionitzats a temperatures de fins a 20 000 K.



    6. Vegeu també:
    bufador2