■ buidador2
| | buidadora

Partició sil·làbica: bui_da_dor
Etimologia: de buidar i -dor1
  1. masculí i femení Persona que buida.
  2. masculí Mena de petita pala acassolada que serveix per a buidar, especialment l’aigua que ha entrat en una embarcació.
  3. masculí història Menestral que buidava metalls.



    4. Vegeu també:
    buidador1