buixarda

Accessory
Partició sil·làbica: bui_xar_da
Etimologia: d’origen incert, essent el sentit fonamental, com sembla, el de ‘cosa escalabornada, imperfecta, lletja’, podria ser d’origen fr., emparentat amb bouc ‘boc’ i altres congèneres (boucher, bouchard) 1a font: 1349
Body
femení oficis manuals Eina semblant a una maceta la testa de la qual és proveïda de puntes piramidals que serveix per a buixardar.