■ burlar-se

Etimologia: de burla 1a font: s. XIV, Eiximenis, Metge
    verb pronominal
  1. Riure a l’esquena d’algú, fer d’algú o d’alguna cosa objecte de riota. Es burla dels seus mestres.
  2. No prendre’s seriosament algú o alguna cosa, desdenyar. Burlar-se dels reglaments.
  3. Abusar de la confiança, la credulitat, la bona fe, etc., excessiva, d’algú. Se’n burla tant com vol: li demana el cotxe i no posa mai benzina.