■ caboixó

Partició sil·làbica: ca_boi_xó
Etimologia: del fr. cabochon, íd., de caboche, forma normandopicarda del fr. ant. caboce, der. de bosse ‘protuberància’ amb el prefix pejoratiu ca-
    masculí
  1. decoració Clau de coure o daurat, amb la cabota decorada, aplicat a les cantoneres d’una làpida o per a tatxonar la pell o la tapisseria en el moblatge d’ostentació.
  2. joieria Pedra preciosa polida però no tallada.