■ caduc | caduca

Etimologia: del ll. cadūcus, -a, -um ‘propens a caure, que ha caigut’ 1a font: s. XV, Curial
  1. adjectiu
    1. Pròxim a caure, destinat a desaparèixer aviat, que no té la força de mantenir-se. Una organització caduca.
    2. botànica Dit de qualsevol òrgan que cau o desapareix més o menys aviat.
    3. fonètica, fonologia Dit del so que ha perdut tota o gairebé tota la capacitat distintiva.
    4. zoologia Dit de les banyes d’un animal que cauen anualment.
  2. adjectiu Decrèpit. Un vell caduc.
  3. masculí Acció o dita pròpia de persona que repapieja; catúfol. Fer caducs.
  4. mal caduc Epilèpsia.