■ caganiu

Partició sil·làbica: ca_ga_niu
Etimologia: de cagar i niu 1a font: 1839, DLab.
    1. masculí Ocellet d’una niuada nascut darrer.
    2. masculí i femení per extensió El fillet més petit de tots.
  2. masculí botànica Planta herbàcia perenne de la família de les poligonàcies (Polygonum alpinum), de fulles llargament lanceolades i de flors blanques o roses agrupades en panícula terminal.