■ caient

Partició sil·làbica: ca_ient
Etimologia: de caure
    masculí
    1. Manera de caure la roba, un vestit. La seda té molt bon caient.
    2. figuradament El caient d’una frase.
  2. geomorfologia Vora superior del talús continental, o del vessant d’un rec (canyó submarí) que limita la plana marina (o plataforma continental).
  3. marina, marítim
    1. Cadascun dels costats d’una vela quadra compresos entre el gràtil i el gràtil d’escota. Caient de sobrevent. Caient de sotavent.
    2. caient de popa Costat corresponent a la ralinga de popa de les veles de ganivet, anomenat també baluma.
    3. caient de proa Costat corresponent a la ralinga de proa de les veles de ganivet.
  4. indústria tèxtil Condició especial de la roba quan per mitjà de certs aprests hom li dona un tacte flonjo.
  5. al caient de locució prepositiva A l’hora de caure (la tarda, tal hora, etc.).
  6. caient d’ulls Manera habitual d’abaixar els ulls una persona.