■ calafatar

Etimologia: probablement de l’àr. qálfaṭ, íd., d’origen incert, possiblement del ll. vg. *calefare (ll. calefacĕre) ‘escalfar’, a causa de la fosa del quitrà amb el foc per a l’operació de calafatar 1a font: s. XIV, Jaume I
    verb transitiu
  1. oficis manuals
    1. Tapar amb estopa els coments de les posts o taules dels vaixells i de les embarcacions menors de fusta i cobrir-los després amb una capa de brea a fi d’impedir el pas de l’aigua.
    2. Tapar amb estopa o paper les juntes de les dogues de les botes perquè no vessin.
  2. tecnologia Refermar la unió de dues peces o dues planxes metàl·liques mitjançant l’acció d’un martell pneumàtic o d’eines especials damunt les arestes de contacte, per tal d’obtenir l’hermetisme.