■ caliu

Partició sil·làbica: ca_liu
Etimologia: del ll. vg. *calivum, íd. 1a font: s. XIII
    masculí
    1. El que resta d’un foc quan, apagada la flama, és una barreja de brases incandescents i de cendra. Fer caliu, remenar el caliu. Els tions consumits han fet ja un bon caliu per fer-hi les patates.
    2. coure al caliu Coure (un aliment) colgant-lo entre les brases i la cendra. Coure pomes i patates al caliu.
  2. per extensió Escalf. El caliu de la llar, el caliu familiar, el caliu humà. Activitats per anar fent caliu de barri.
  3. figuradament Afecció, passió, etc., extingida només aparentment. Una trobada per revifar el caliu de l'amistat.
  4. tenir caliu la terra Estar calenta del sol.