■ calma1

Etimologia: del gr. kaũma ‘calor’, der. de kaíō ‘cremar’, aplicat primer a les calmes marines caniculars; el canvi de u en l, d’origen iberoromànic, passà a les altres llengües 1a font: 1372
  1. femení
    1. Tranquil·litat, manca d’agitació o de presses. Li’n parlaré quan hi hagi més calma. L’illa de la calma.
    2. figuradament Avui hem venut poc, hi havia molta calma.
  2. masculí i femení Persona que fa les coses amb lentitud.
  3. femení
    1. meteorologia Estat de l’atmosfera quan la velocitat del vent és inferior a un nus.
    2. Estat de la mar quan no hi ha onades.


    4. Vegeu també:
    calma2