■ caminador
| | caminadora

Etimologia: de caminar
  1. adjectiu i masculí i femení Que aguanta molt de temps caminant sense fatigar-se.
  2. masculí [sovint en pl]
    1. Corretges que, subjectes al cos d’un infant, serveixen per a aguantar-lo dret quan aprèn de caminar.
    2. Estri que serveix per a aguantar l’infant quan aprèn de caminar, consistent en una bossa amb dos forats per a treure les cames, armada en un suport sobre quatre rodes.
    3. Estri proveït de quatre petges amb dos agafadors, que les persones que tenen dificultats per a caminar fan servir per a recolzar-s’hi.
    4. anar sense caminadors (o no necessitar caminadors) figuradament No necessitar el guiatge de ningú.