■ canònic
| | canònica

Etimologia: del ll. canonĭcus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
    1. Conforme als cànons de l’Església. Dret canònic.
    2. Corresponent a les normes del dret eclesiàstic. Impediments canònics.
    3. Pertanyent al cànon de la Sagrada Escriptura.
  2. Conforme a un cànon determinat, a una norma.
  3. àlgebra Dit de tota construcció matemàtica que és única, en el sentit que no fa intervenir una elecció arbitrària d’elements.
  4. mecànica Dit de les funcions o les equacions que reuneixen les condicions de simplicitat formal, simetria i independència respecte als eixos de coordenades escollits.