■ càntabre
| | càntabra

Etimologia: del ll. Cantaber, -bra, -brum, íd.
  1. adjectiu i masculí i femení De Cantàbria.
  2. història
    1. masculí i femení Individu d’un grup de pobles preromans establerts a la costa del nord de la península Ibèrica.
    2. adjectiu Relatiu o pertanyent als càntabres.