■ cantarella

Homòfon: canterella
Etimologia: de cant1 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Acció de cantar. Amb gran cantarella d’àngels.
  2. Cant monòton i continuat. Adormí l’infant amb aquella cantarella.
  3. Cosa que es repeteix excessivament; cançó. Ja n’hi ha prou, d’aquesta cantarella!
  4. Modulació de la veu en parlar, especialment la que hom nota perquè és insòlita en el parlar propi. El català del Camp no té la mateixa cantarella que el de l’Empordà.
  5. plural folklore A la Garrotxa, l’Empordà, el Rosselló i el Vallespir, cançons que en la festa de les caramelles hom cantava després dels goigs de la Mare de Déu del Mont o bé dels goigs dels ous.