■ cantilena

Etimologia: del ll. cantilena ‘cant, cançó, tornada’ 1a font: c. 1400, Canals
    femení literatura i música
  1. Segons la crítica romàntica, composició epicolírica que donà lloc a la formació de les cançons de gesta.
  2. Composició poètica breu destinada a ésser cantada.
  3. A l’edat mitjana, cançó monòdica de melodia molt coneguda que sovint tenia refrany.
  4. Composició vocal melodiosa i lenta.
  5. Part superior d’una composició coral o part que en constituïa la melodia principal.
  6. Gènere polifònic o a una veu amb contrapunt instrumental.