■ canyet

Etimologia: del ll. cannētum ‘lloc ple de canyes’ 1a font: 1489
    masculí
  1. Lloc on hom llença o enterra les bèsties mortes.
  2. anar (o anar-se’n) al canyet figuradament
    1. Morir-se.
    2. per extensió El negoci familiar se n’ha anat al canyet en dos mesos.
  3. engegar al canyet col·loquialment Engegar a fer punyetes.