■ capaç

Etimologia: del ll. capax, -ācis ‘que té molta cabuda, capaç’, der. de capĕre ‘contenir, encabir’ 1a font: c. 1500
    adjectiu
    1. Que té capacitat per a contenir fins a un límit determinat. Un vagó capaç per a vuitanta persones.
    2. figuradament Una dona capaç de grans virtuts.
    1. Que té capacitat, aptitud o disposició per a fer alguna cosa. És capaç de parlar una hora seguida.
    2. per analogia Una fortalesa capaç de resistir els atacs de l’enemic.
  3. Que té poder o capacitat legal. Capaç de testar.
  4. Que té talent, qualitats, que és instruït. És un noi molt capaç.
  5. ésser capaç de Ésser possible que s’esdevingui quelcom. Amb aquest cel tan llis, és capaç de nevar.