■ capacitat

Etimologia: del ll. capācĭtas, -ātis, íd. 1a font: c. 1400
    femení
    1. Propietat de poder contenir fins a un límit determinat. El nou pantà té una capacitat de 300 milions de m3.
    2. espectacles Cabuda d’un cinema, un teatre o una sala d’espectacles, normalment expressada pel nombre de butaques de què disposa. Aquest local té una capacitat per a cent persones.
    3. informàtica Nombre de caràcters, mots o altra unitat de mesura que una memòria pot contenir.
    4. capacitat d’un canal telecomunicacions Valor característic d’un canal de comunicació.
    5. capacitat vital fisiologia Quantitat d’aire expulsat per una expiració forçada després d’una inspiració profunda.
    1. Aptitud, disposició o suficiència per a fer alguna cosa.
    2. Talent, disposició per a comprendre bé les coses.
    3. lingüística Coneixença que el parlant té dels recursos de la llengua; competència.
    4. psicologia Plena potencialitat d’un individu per a l’execució d’una tasca física o intel·lectual o per a l’exercici d’una funció professional.
    5. capacitat de treball Capacitat (d’un individu) per a fer molta feina en poc temps.
  3. dret Aptitud genèrica per a ésser subjecte de relacions jurídiques.
  4. electrotècnia i termodinàmica
    1. Nom de certes magnituds elèctriques o tèrmiques.
    2. Magnitud que expressa l’aptitud que tenen els conductors d’emmagatzemar electricitat en forma de càrrega elèctrica.
    3. En un acumulador, quantitat d’electricitat màxima que pot emmagatzemar.
    4. capacitat calorífica En sentit ampli, quantitat de calor necessària per a augmentar en un grau la temperatura d’un cos.
  5. hidrologia i geologia Cabal sòlid màxim que pot transportar un curs d’aigua a una velocitat determinada.
  6. pedologia Quantitat d’aigua o d’altres substàncies que un sòl absorbeix, conté o bescanvia.