■ capbreu

Partició sil·làbica: cap_breu
Etimologia: de cap1 i breu 1a font: s. XII
    masculí història del dret
  1. Document o manual on hom anotava les confessions o els reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes per tal de servar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals.
  2. especialment Escriptura pública on consta el reconeixement que fa l’emfiteuta dels drets del seu senyor directe sobre els immobles que el primer té en domini útil, com a resultat d’un procés judicial anomenat causa de capbrevació.