■ capitular2

Etimologia: del ll. td. capitulare, íd. 1a font: 1434
    verb
  1. transitiu Posar per capítols, dividir en capítols.
  2. intransitiu Convenir els articles d’un tractat, especialment amb l’enemic per a la rendició d’una plaça forta, d’un cos d’exèrcit, etc., rendir-se. Capitular amb honor. Resistiren el setge durant tretze mesos, però al capdavall van haver de capitular.



    3. Vegeu també:
    capitular1