■ capllevar

Partició sil·làbica: cap_lle_var
Etimologia: de cap1 i llevar 1a font: s. XIII, Arnau
    verb
  1. transitiu història del dret Donar caplleuta per alliberar (algú) d’ésser tingut pres.
  2. intransitiu Treure el cap, brollar una planta.
  3. intransitiu dialectal Estar amb més o menys fixesa en un lloc. Les granotes caplleven als estanys.