■ capolar

Etimologia: del ll. vg. *cappulare, íd., amb l’existència de -pp- segurament per la mateixa raó que en capó, capar 1a font: s. XII
    verb transitiu
  1. Tallar en trossos petits. Capolar la carn. Capolar llenya.
  2. Ferir amb contusió, macar. La pedregada ha capolat la fruita.
  3. figuradament Fatigar fortament. Una feina tan dura capola.