■ caramull

Etimologia: d’origen incert, potser preromà, encara que sembla més aviat un postverbal de caramullar 1a font: c. 1840
    masculí
    1. Porció d’una substància que sobresurt del recipient que la conté, curull. El caramull d’un gelat. Llevar el caramull d’una mesura.
    2. a caramull locució adverbial i locució adjectiva Formant caramull. Una mesura d’ordi a caramull.
    3. a caramull locució adverbial i locució adjectiva figuradament En abundància. Un plat de nata a caramull.
    4. fer caramull (un recipient) Ésser ple en excés.
  2. per extensió Porció superior d’un paller, de forma cònica.
  3. per extensió Munt, especialment el de gra, que resulta de la batuda d’un dia. Un caramull de rocs, de sorra. El caramull és al mig de l’era.
  4. figuradament Darrer complement, grau més elevat al qual arriba alguna cosa, cim.