■ carandaí

Partició sil·làbica: ca_ran_da_í
Etimologia: del cast., pres del guaraní carandaí ‘fruita rodona’
masculí botànica Arbre perennifoli de la família de les palmes (Copernicia cerifera), de grosses fulles palmades recobertes d’una capa de cera pulverulenta emprada per a barrejar amb la cera, per a llustre del calçat, etc.