■ carbonatació

Partició sil·làbica: car_bo_na_ta_ci_ó
Etimologia: de carbonatar
    femení
  1. Acció de carbonatar o de carbonatar-se.
  2. alimentació, indústries alimentàries Operació consistent a saturar d’anhídrid carbònic l’aigua o els líquids destinats a la preparació de begudes carbòniques.
  3. alimentació, indústries alimentàries Part de l’operació de purificació dins la fabricació del sucre.
  4. pedologia Formació de carbonats en el sòl per acció de l’àcid carbònic sobre silicats alcalins, òxids metàl·lics, etc.