■ carés

Etimologia: d’origen incert, probablement d’un oc. *caraitz, cas subjecte de l’ant. carach, carait ‘aspecte de la cara’, del ll. character ‘caràcter’ 1a font: s. XIX
    masculí
  1. Aspecte de l’atmosfera. El carés del temps començava a mudar-se.
  2. Aspecte, marxa, d’un afer. Presentar bon carés, mal carés.