■ carinar

Etimologia: possible alteració d’un *caridar per cridar, o bé d’un ll. td. *carinari ‘burlar-se a crits’, encreuament de quiritare ‘cridar’ i canĕre ‘cantar’ 1a font: 1902, Ruyra
    verb intransitiu
  1. Cridar estridentment com solen fer els gossos quan prenen mal.
  2. figuradament Cruixir fortament. Carinar un empostissat.