■ carmelità
| | carmelitana

Etimologia: del ll. ecl. carmelitanus -a, -um (cf. carmelita)
    cristianisme
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als carmelitans o a llur orde.
  2. masculí i femení Membre d’un orde mendicant, originàriament eremític, establert a mitjan segle XII al mont Carmel (Israel), o d’un altre orde o congregació que en derivi.