■ carraca1

Etimologia: d’origen àr., d’ètim no ben segur, probablement qarâqir, pl. de qurqûra ‘vaixell mercant’ 1a font: s. XIII
    femení
  1. marina, marítim
    1. història Del segle XIII al XVII, vaixell de gran tonatge destinat a la càrrega i el transport de tropes.
    2. Vaixell mancat de qualitats marineres, lent o molt vell.
  2. per extensió i col·loquialment
    1. Vehicle lent i atrotinat. L’autocar era una carraca.
    2. Objecte atrotinat i inútil, andròmina. Aquesta estufa és una carraca.
    3. Persona que es mou amb dificultat, que no se sap treure la feina de les mans, etc.



    3. Vegeu també:
    carraca2