■ carraca2

Etimologia: d’origen onomatopeic (v. xerrac2) 1a font: s. XIX
    femení
  1. xerrac2.
  2. tecnologia Mecanisme inclòs en certes eines (tornavisos, claus d’enroscar, etc.) que fa girar la peça que enrosca en un sentit i no la fa girar en sentit contrari per evitar d’haver-la de treure i de col·locar cada vegada que, amb la mà, s’ha fet girar en un cert sentit.



    3. Vegeu també:
    carraca1