■ carro

Etimologia: del ll. carrus ‘carro de quatre rodes’, d’origen gal 1a font: s. XIV, Muntaner
    masculí
    1. Vehicle per a transportar càrrega que consisteix en un marc o caixa proveït d’una perxa o de dues vares on van enganxats els animals i d’un fusell fixat a la part inferior, als extrems del qual giren lliures dues rodes.
    2. para el carro! figuradament i col·loquialment Expressió amb què hom demana a algú que no continuï dient coses improcedents en un moment de furor.
    3. perquè el carro marxi, cal untar les rodes figuradament Frase que significa que per a obtenir alguna cosa cal donar diners o fer presents.
  2. agricultura Carret.
  3. folklore Carruatge gros decorat amb personatges simbòlics, amb disfresses, etc., que figura en les mascarades, les cavalcades, etc. Els carros que desfilaven a la rua.
  4. història
    1. Carruatge lleuger per a la guerra, les desfilades, etc., obert per darrere, tirat per dos cavalls o per quatre i en el qual el conductor es tenia dret.
    2. figuradament El carro del Sol, de l’Aurora.
    3. carro de dos cavalls biga2.
    4. carro de quatre cavalls Quadriga.
    5. carro falçat Carro que era emprat en el combat i que tenia les rodes guarnides de falçs per a destrossar els enemics al seu pas.
    1. tecnologia Òrgan d’una màquina dotat de moviment de translació, destinat a transportar una eina, un element, etc., d’un lloc a un altre de la màquina.
    2. carro alimentador de paper màquines i instruments d’oficina En les màquines d’escriure i en les impressores, corró metàl·lic revestit de cautxú en què se subjecta el paper per a escriure.
  6. carro de combat armament Tanc.