■ cartulari

Etimologia: del b. ll. chartularium, íd., der. de chartŭla ‘escriptura, document’
    masculí
  1. diplomàtica Llibre que aplega, amb un cert ordre expositiu, documents i còpies de documents relatius a un determinat domini civil o eclesiàstic.
  2. història
    1. A l’imperi romà d’Orient, arxiver palatí.
    2. A Itàlia, funcionari civil o eclesiàstic encarregat de la conservació dels documents públics.
  3. antigament marina, marítim Manifest.