■ cas1

Etimologia: del ll. casus, -ūs ‘caiguda, cas fortuït’ i, aquest, de casus, -a, -um, part. passat de cadĕre ‘caure’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Esdeveniment, estat, circumstància que s’escau a produir-se entre els diversos que poden produir-se o donar-se. Li ha passat un cas extraordinari. Obrar segons el cas.
    2. cas de consciència Fet concret, real o fictici, entorn del qual hom no acaba de veure clar quin és el comportament que li exigeixen els principis que professa.
    3. cas fortuït Fet o esdeveniment imprevisible, o previst però inevitable (terratrèmol, inundació, etc.), que produeix danys materials o corporals, o que provoca un perjudici en un determinat patrimoni.
    4. casos reservats dret canònic Pecats dels quals hom no pot ésser absolt per un confessor ordinari.
    5. cas perdut Esdeveniment o situació desfavorable que no té solució.
    6. cas perdut Persona a qui no és possible canviar el tarannà.
    7. el cas és que El que passa és que, la veritat és que. Ho faria, però el cas és que no té temps.
    8. el meu (o el teu, o el seu, etc.) cas El que em (o et, o li, etc.) convé. Fas ton cas si et cases del teu braç.
    9. en cap cas En cap circumstància. En cap cas no dubteu de les seves paraules.
    10. en cas de (o donat [o posat] cas que) Suposant que s’esdevingui. En cas de bombardeig aneu al refugi. Donat cas que arribi a les deu, digueu-li-ho.
    11. en tot cas Passi el que passi. En tot cas telefoneu-li.
    12. en tots els casos En qualsevol circumstància. En tots els casos ha actuat igual.
    13. és cas de És l’ocasió de. És cas de veure si en té gaires.
    14. ésser cosa de gran cas Ésser de molta importància, d’una gran consideració.
    15. ésser un cas (o un cas com un cabàs) col·loquialment Ésser una cosa extraordinària.
    16. ésser (algú) un cas (o un cas com un cabàs) col·loquialment Ésser una persona amb un comportament poc corrent, amb una actitud fora del que és ordinari.
    17. passar un cas (o un cas com un cabàs) col·loquialment Succeir una cosa extraordinària.
    18. estar al cas (d’alguna cosa) Atendre-la. Mai no esteu al cas de la feina, vosaltres!
    19. estar en el cas de fer (una cosa) Estar en situació de fer (una cosa).
    20. fer (o no fer) al cas (o ésser [o no ésser, o ésser fora] del cas) Ésser o no propi, adequat a la situació, a les circumstàncies. Res del que ha dit no fa al cas.
    21. fer cas (o un gran cas) de Considerar (algú o alguna cosa) important, digne de posar-hi esment. No fa cas de res. Li’n fa un gran cas.
    22. no fos cas que No s’esdevingués que; no fos cosa que. M’enduré el paraigua, no fos cas que plogués.
    23. posar-se en el cas (o al cas) de Fer-se càrrec de la situació d’un altre. Posa’t en el seu cas i li donaràs la raó.
    24. si de cas (o si per cas, o si és cas que) Si tal cosa s’esdevenia, si ho creieu convenient. Si per cas ve, expliqueu-li el fet.
  2. gramàtica Procediment amb què una llengua manifesta la funció sintàctica que un constituent nominal té dins una oració.
  3. patologia Cadascuna de les invasions individuals d’una malaltia. Hi ha hagut deu casos de tifus.



    4. Vegeu també:
    cas2
    cas3
    cas4