■ castanyola

Etimologia: de castanya
    femení
  1. botànica Anemone coronària.
  2. botànica Jónçara de la família de les ciperàcies (Cyperus rotundus), de fulles llargues i linears i de flors agrupades en espiguetes de color rogenc.
  3. botànica Nom aplicat a algunes umbel·líferes que fan uns tubercles que s’assemblen a una castanya petita.
  4. ictiologia Peix perciforme marí, pelàgic, de la família dels bràmids (Brama raii), semblant al besuc, però més comprimit lateralment, de color gris o negrós.
  5. marina, marítim Peça de fusta col·locada verticalment a la part interior de l’orla d’un vaixell que té, a l’extrem superior, que sobresurt de la borda, una groera amb una rotllana per la qual fila l’amura de la major.
  6. plural música Instrument de percussió, anomenat també castanyetes i esclafidors, format per dues peces de fusta dura o de vori tallades en forma de castanya, la part superior i més estreta de les quals, l’orella, té dos forats per on passa el cordó que les lliga.
  7. plural oficis manuals Motlle petit dividit en dues meitats fixades a les puntes d’unes tenalles que permeten de tancar-lo per abocar el metall i d’obrir-lo per treure la peça.