■ castigar

Etimologia: del ll. castigāre ‘amonestar, esmenar’ 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. Imposar un càstig (a algú) per fer-li expiar una falta, punir. Castigar els sediciosos.
  2. Sancionar (una falta) amb un càstig. La indisciplina serà castigada.
    1. Corregir, fer decréixer, la intensitat, la fúria, la puixança (d’algú). L’enemic ha estat molt castigat. Aquest carreter castiga massa les mules.
    2. castigar-se el cos Mortificar-lo per esperit ascètic o de penitència.
  4. Netejar d’errors, d’incorreccions, de faltes, etc. Un estil castigat.
  5. Obrar una cosa (sobre una altra) fent-la treballar excessivament, damnejant-la. Rentar la roba castiga molt les mans. Tants obsequis castiguen la butxaca.
  6. agricultura Esporgar excessivament (un arbre), pelar més amunt que en les pelades anteriors (un suro), etc.
  7. pastisseria Tradicionalment, tractar l’almívar amb àcids o crémor tàrtar per evitar la cristal·lització del sucre en refredar-se.