■ casual

Partició sil·làbica: ca_su_al
Etimologia: del ll. casualis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que s’esdevé per atzar, sense ésser previst o esperat. Un encontre casual. Una descoberta casual.
  2. condició casual Condició que depèn de l’atzar, no de la voluntat del creditor o del deutor.