■ catapultar

Etimologia: de catapulta 1a font: c. 1940
    verb transitiu
  1. Llançar amb una catapulta.
  2. Llançar, projectar violentament.
  3. figuradament Projectar algú sobtadament a una posició rellevant. Catapultar a la fama, a la riquesa.