Accessory
Partició sil·làbica: cau
Etimologia: del ll. cavus ‘buit’ 1a font: s. XIV, Llull
Etimologia: del ll. cavus ‘buit’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
masculí
- Forat que certes bèsties caven en terra per amagar-s’hi. Cau de conills.
- Refugi de tot animal salvatge. Cau de guineus, d’ossos.
- per extensió Amagatall.
- figuradament Habitació mesquina. Aquell pis és un cau infecte.
- figuradament Refugi miserable. Un cau de vici, de corrupció.
- col·loquialment Cambra privada per a treballar, llegir, etc.
- a cau d’orella locució adverbial Tocant mateix a l’orella, en veu molt baixa. Parlar a algú a cau d’orella.
Vegeu també:
cau2