cau1

Accessory
Partició sil·làbica: cau
Etimologia: del ll. cavus ‘buit’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
  1. Forat que certes bèsties caven en terra per amagar-s’hi. Cau de conills.
  2. Refugi de tot animal salvatge. Cau de guineus, d’ossos.
  3. per extensió Amagatall.
  4. figuradament Habitació mesquina. Aquell pis és un cau infecte.
  5. figuradament Refugi miserable. Un cau de vici, de corrupció.
  6. col·loquialment Cambra privada per a treballar, llegir, etc.
  7. a cau d’orella locució adverbial Tocant mateix a l’orella, en veu molt baixa. Parlar a algú a cau d’orella.


  8. Vegeu també:
    cau2