■ caulicle

Partició sil·làbica: cau_li_cle
Etimologia: del ll. caulicŭlus, íd.
    masculí
  1. Tronc rudimentari.
  2. art En el capitell corinti, cadascun dels vuit tanys que surten del fullatge inferior i pugen fins a l’àbac.
  3. botànica En una llavor, la tigeta o part caulinar de l’embrió.