■ cavalcador1

Etimologia: de cavalcar i -dor2 1a font: 1272, CTort.
    masculí
  1. Marxapeu, pedrís, etc., per a ajudar a pujar a cavall.
  2. dur a cavalcador (algú) figuradament Fer-li entendre la raó.



    3. Vegeu també:
    cavalcador2