■ cèdula

Etimologia: del ll. td. schedŭla ‘full de paper’, der. del ll. scheda, íd. 1a font: 1272, CTort.
    femení
    1. diplomàtica Paper o document en què hom consigna i, especialment, notifica alguna cosa.
    2. cèdula personal Document oficial on constaven les dades personals d’un individu, que era usat com a document d’identitat.
  2. arxivística i biblioteconomia fitxa 1.
  3. cèdula hipotecària dret mercantil Tipus d’obligació pròpia d’entitats de crèdit caracteritzada pel fet que el pagament d’interessos i l’amortització del capital tenen com a garantia específica els préstecs hipotecaris concedits per les esmentades entitats.
  4. cèdula judicial dret processal Citació judicial.
  5. cèdula notarial història del dret Esborrany que prenien els notaris de l’antiga Roma per preparar la redacció de l’instrument.
  6. cèdula testamentària dret civil Codicil, memòria testamentària.