■ cementació

Partició sil·làbica: ce_men_ta_ci_ó
Etimologia: de cementar
    femení metal·lúrgia
  1. Procés que consisteix a modificar la composició i les propietats de la superfície d’un metall per difusió d’un element (dit cement) en ella.
  2. Procés d’obtenció d’un metall per precipitació a partir d’una solució d’una de les seves sals, que és reduïda a metall per acció d’un altre metall químicament més actiu.