■ cenobita

Etimologia: del ll. td. coenobīta, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí i femení cristianisme
  1. Monjo que viu en comunitat.
  2. Anacoreta que habita en una cel·la individual i observa la regla de silenci, però que viu, d’altra banda, en una comunitat de monjos dins un mateix recinte.