■ centè
| | centena

Etimologia: del ll. centēnus, -a, -um, íd. 1a font: 1399, Metge
  1. adjectiu Que, en una sèrie, en té noranta-nou davant seu, el que fa cent. El centè terme d’una progressió, d’una sèrie.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en cent parts iguals; centèsim. Només n’ha aprofitat la centena part.
    2. masculí Un centè, 1/100.
  3. masculí numismàtica Moneda d’or castellana amb un valor de cent escuts.