■ centener

Etimologia: de centè 1a font: 1460, Roig
    masculí
  1. història militar
    1. A partir de l’època carolíngia, oficial del comte amb poders militars, administratius i judiciaris sobre una centena.
    2. Cap de les companyies de cent homes o centenars de les milícies catalanes anteriors a la Nova Planta.
  2. indústria tèxtil Fil resistent emprat en l’aspiatge per tal de conservar l’encreuament del fil en les madeixes, lligar-hi els dos caps i facilitar-ne el debanament posterior evitant que s’embulli.
  3. no tenir cap ni centener Ésser (una cosa) absurda, inexplicable, no tenir solta.