■ cenyir

Etimologia: del ll. cĭngĕre, íd. 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu
    1. Envoltar (una part del cos, especialment la cintura) amb una banda de roba, una corretja, etc., ben ajustada. Cenyir el front d’algú amb una diadema. Cenyir-li el front.
    2. per analogia Cenyir una ciutat de muralles.
  2. pronominal figuradament Limitar-se.
  3. transitiu
    1. Una banda de roba, una corretja, etc., envoltar estretament (una part del cos, especialment la cintura). Un cordó li cenyia la cintura.
    2. per analogia Una vall cenyida d’altes muntanyes.
  4. transitiu
    1. Ajustar (una banda de roba, un cinturó, un vestit, etc.) al voltant d’una part del cos, especialment la cintura. Cenyeix-li el vestit, que li grandeja. Cenyir l’espasa.
    2. cenyir la corona figuradament Ésser rei, emperador, etc., d’un reialme, d’un imperi, etc.
  5. intransitiu marina, marítim Navegar rebent el vent en una direcció que forma un angle de sis quartes o menys amb la proa.